dimecres, 10 de juny de 2015

Madrigali & sons: el perquè de tot plegat

 
El repertori que presentem no és una successió de madrigals. De fet, el madrigal original, que ben cert hi és present, és el punt de sortida d'un recorregut per l'empremta que aquesta forma musical ha deixat en la història i geografia de la música.

Des d'Itàlia i passant per França, Anglaterra, Catalunya, Alemanya... i des del renaixement fins al segle passat, Madrigali & sons explora els camins de la influència del madrigal en aquests països i períodes.
Per això, el títol Madrigals no era adequat per a aquest programa, ja que no només cantem madrigals, sinó també peces que no ho són pròpiament però beuen d'aquesta forma musical.
Després de descartar noms i expressions per explicar aquest concepte, ens va venir al cap Madrigali & sons. Així jugàvem amb les diferents llengues: italià (madrigali),  català (sons) i anglès (l'homònim sons, "fills de"). 
Gràficament l'ampersand (el símbol &), ens remet a la cultura clàssica, ja que és l'evolució tipogràfica de l'et llatí.
La presència de la cultura alemanya al cartell és subtil però també prou significativa: l'ús de la tipografia teutònica del mot sons.

I finalment, com a teló de fons de tot aquest homenatge al madrigal, la pintura El concert (1623), de Gerrit van Honthorst, de l'escola caravaggista d'Utrecht.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada