dilluns, 11 de febrer de 2013

A propòsit del concert NOVA CANÇÓ 2.0 del 10 de febrer.


La pràctica coral és un dels exercicis més saludables a molts nivells que es poden realitzar, tan a nivell personal i físic, com a nivell de grup.
A nivell personal, els beneficis físics són ben palpables. No és l’objectiu d’aquest post fer una dissertació sobre això, però comentaré que treballa la respiració i la millora, ajuda a alliberar tensions si el treball es realitza correctament, les vibracions sonores de la veu són altament beneficioses per a la persona, etc.
A nivell de grup, fomenta la relació entre les persones, crea complicitats, permet llimar diferències, potencia enormement el sentiment de pertinença a un grup, a un col·lectiu, fins al punt de sentir-lo part de la pròpia existència. Els lligams que es creen dins un cor, molt sovint són tan forts que romanen vius de per vida.
I un dels moments de màxim impacte de tot el que s’ha exposat és el del concert. El retrobament previ amb més o menys nervis, l’escalfament quasi ritual, la prova acústica de la sala, el pensar si hi haurà molt públic o poc... són sentiments i emocions que ja de bon començament es comparteixen. I arribat el moment de la veritat, el moment de sortir a l’escenari, rebre els aplaudiments, sentir l’adrenalina i mirar de controlar-la perquè no afecti a la veu. És el gran moment, la primera entrada, la primera cançó.
Un cop trencat el gel, el cos i la ment es relaxen, sobretot si ha anat bé. A partir d’aquí, poden passar diferents coses, com per exemple que es mantinguin un nivell i ritme lineals (que pot dependre de la sala, del públic, de les baixes entre els cantaires, etc.). També és probable que decaigui en interès i nivell, fet que et fa marxar cap a casa amb un cert compungiment. I una tercera possibilitat és que a cada nova cançó el nivell vagi augmentant, i aquest és un dels punts que fa màgica i plena la pràctica de cantar en un cor.
Això darrer és el que va succeir ahir 10 de febrer al Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart” de Barcelona, a  cada nova entrada, la brillantor dels ulls dels cantaires augmentava. Les expressions eren de felicitat, de satisfacció, d’estima vers els companys i vers allò que s’estava produint. Era l’expressió de les emocions que afloren quan tot funciona, quan les veus responen, quan la musicalitat flueix, quan la comunicació es transforma en comunió. En resum, quan el treball dut a terme està tan interioritzat que gairebé res el pot desmuntar. El dia 10 de febrer de 2013, la Coral Genciana de Sant Miquel dels Sants es va SUPERAR,  així, en majúscules i en tots sentits.

Bravo Genciana!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada