La pràctica coral és
un dels exercicis més saludables a molts nivells que es poden realitzar, tan a
nivell personal i físic, com a nivell de grup.
A nivell personal,
els beneficis físics són ben palpables. No és l’objectiu d’aquest post fer una dissertació
sobre això, però comentaré que treballa la respiració i la millora, ajuda a
alliberar tensions si el treball es realitza correctament, les vibracions
sonores de la veu són altament beneficioses per a la persona, etc.
A nivell de grup, fomenta
la relació entre les persones, crea complicitats, permet llimar diferències,
potencia enormement el sentiment de pertinença a un grup, a un col·lectiu, fins
al punt de sentir-lo part de la pròpia existència. Els lligams que es creen dins un cor, molt sovint són tan forts que romanen vius de per vida.
I un dels moments
de màxim impacte de tot el que s’ha exposat és el del concert. El retrobament
previ amb més o menys nervis, l’escalfament quasi ritual, la prova acústica de la
sala, el pensar si hi haurà molt públic o poc... són sentiments i emocions que
ja de bon començament es comparteixen. I arribat el moment de la veritat, el
moment de sortir a l’escenari, rebre els aplaudiments, sentir l’adrenalina i mirar
de controlar-la perquè no afecti a la veu. És el gran moment, la primera
entrada, la primera cançó.
Un cop trencat el
gel, el cos i la ment es relaxen, sobretot si ha anat bé. A partir d’aquí,
poden passar diferents coses, com per exemple que es mantinguin un nivell i
ritme lineals (que pot dependre de la sala, del públic, de les baixes entre els
cantaires, etc.). També és probable que decaigui en interès i nivell, fet que
et fa marxar cap a casa amb un cert compungiment. I una tercera possibilitat és
que a cada nova cançó el nivell vagi augmentant, i aquest és un dels punts que
fa màgica i plena la pràctica de cantar en un cor.
Això darrer és el
que va succeir ahir 10 de febrer al Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart” de Barcelona, a cada nova entrada, la
brillantor dels ulls dels cantaires augmentava. Les expressions eren de
felicitat, de satisfacció, d’estima vers els companys i vers allò que s’estava
produint. Era l’expressió de les emocions que afloren quan tot funciona, quan
les veus responen, quan la musicalitat flueix, quan la comunicació es
transforma en comunió. En resum, quan el treball dut a terme està tan
interioritzat que gairebé res el pot desmuntar. El dia 10 de febrer de 2013, la
Coral Genciana de Sant Miquel
dels Sants es va SUPERAR, així, en majúscules
i en tots sentits.
Bravo Genciana!!!!
